Per què, a Egara?

Vareig anar, aquell matí, cap a la Regència d'Estudis, al pis principal del Paraninf, on vaig veure, per primer cop, un ample passadís al que s'obrien, per les dues bandes, portes grans, amb aire aristocràtic, per contraposició a les portes que estàvem acostumats a obrir i traspassar. Portava cinc cursos a la Universitat Laboral de Còrdova i era la primera vegada que pujava a les plantes nobles d'aquell edifici del que, tot just, havia només albirat la receptoria de la planta baixa.

El Padre Riera em va fer entrar al seu despatx, no gaire gran, em va semblar, pel que vaig veure i comparar del veí del Rector, que tenia la porta oberta encara que ell no hi era.

El Padre Alberto Riera era català. Ho sabia pel seu accent que el delatava una mica, i pel seu primer cognom. El segon cognom no el sabia pas, ni coneixia ningú que el sabés. Molt més de temps endavant el vaig trobar per internet, Sellabona, quan vaig conèixer la nova de la seva mort, publicada en una esquella del diari ABC.

Em va rebre dret, deambulant pel despatx, entre dues taules gaire bé invisibles sota piles de papers ben classificats. Ja em coneixia per la nostra comuna relació amb el Gulmont. Ell era aleshores el director del grup, encara que actuava bastant per sobre dels nivells d'activitat de base. El veritable tècnic que ho organitzava era en Jesús García, un Padre dels de pencada.

—Tu segundo apellido es Pañart, ¿verdad?. ¿Cómo lo escribes, con “ny” o “ñ”?
Li hauria volgut contestar en català, doncs estàvem tots dos sols, però no em vaig atrevir. La llengua que es feia servir en els contactes oficials només podia ser el castellà. I allò era un afer molt oficial, en el que el Vice-Rector de la Universitat Laboral s'estava preparant per a informar-me del que podria ser el meu primer treball.

—Yo siempre lo he visto escrito con “ñ”.— Mai no m'havia plantejat la possibilitat de que el meu cognom Pañart pogués escriure's d'una altra manera. M'havien educat en castellà, a Burgos, on la família, de primer a cavall entre Barcelona i Sant Llorenç de Morunys (on vaig néixer), havia acabat establint-s'hi l'any 47, per que el meu pare hi anà a instal·lar una nova fàbrica tèxtil. A ell li dec el català que sé, après i mantingut a Burgos en el reducte casolà i una mica a les tertúlies del 'Centro Catalán' al que ell hi havia contribuït a fundar.

L'Albert Riera no va tornar sobre el tema i va començar a explicar-me que, una empresa de Tarrasa li havia demanat per alumnes de l'últim curs de Mestria Industrial que poguessin cobrir algunes places a la seva fàbrica de motors elèctrics.

—Naturalmente, antes, tienes que aprobar la Reválida.

Un mes després d'aquella entrevista entrava a la secció de personal de la AEG, Electra Industrial de Terrassa, per a inscriure-m i fer la prova d'aptitud per tal d'ocupar una plaça d'Oficial Electricista de 3ª, remunerada a raó de 13,15 pessetes l'hora treballada.


Publicat per Pere Plana Panyart, 25/12/2011.