dijous, 11 d’agost de 2016

S'anirà fent

Ja fa uns anys que vaig començar a recollir i penjar en aquest blog les meves notes de quan vaig passar per Egara. Des d'aleshores l'havia mantingut en estat latent, perquè no considerava que estigués enllestit.

1963. Can Pobla.

Avui em trobo gairebé en la mateixa fase. Hi han moltes coses que no son del meu gust, però el temps passa massa de pressa i tot es fa vell. Així és que he decidit de fer-ho públic en l'estat inacabat en el que es troba. Aniré polint-ho amb la mateixa calma. Sabreu disculpar-me, espero.

Pere Plana. 11 d'agost del 2016.


dilluns, 21 de juliol de 2014

Paisatge i Montserrat, d'Isidre Òdena.



Isidre Òdena i Daura

Terrassa, Vallès Occidental, 1910 — agost de 2008. Pintor i gravador. Fou, a Terrassa, un dels fundadors de l'associació Amics de les Arts. [Extret d' "Isidre Òdena i Daura; enciclopèdia.cat"]
Aquest 'Paisatge i Montserrat', obra d'Isidre Òdena ha estat exposat en el menjador dels meus pares, des dels volts de 1971. Sempre, des d'aleshores, ha estat per a mi un recordatori una mica enyoradís, de la meva estada a Ègara i un reconeixement del bon fer del seu autor.

La pintura està feta des dels voltants de Vacarisses i prop del raval del Palà, al sud-oest de la Serra de l'Obac i Sant Llorenç del Munt.


dijous, 20 de març de 2014

1964/03/20. Comiat

(Avui fa cinquanta anys)
El dia 20 de març m'acomiado de la A.E.G. i el 23 me'n vaig de Terrassa, tot just quan, després de passar l'hivern més fred del que en tinc memòria, comença la primavera.

A l'hora de decidir-me a marxar, vaig sospesar pros i contres. Volia quedar-me a viure a Catalunya però, el meu avenir, em semblava, passava per la pràctica de l'espeleologia. A Catalunya, segons havia vist a Sant Llorenç del Munt, les coves eren conegudes des d'antic, i a les biblioteques s'hi podia trobar tot el treball d'una escola que venia de feia un segle. Per arribar a entrar a algunes coves (concretament al Manel) s'havia de fer cua. La immersió multitudinària sempre m'ha espaordit. Vaig voler descobrir els meus propis horitzons oberts, amb llocs de treball on no em fes nosa la companyia, i el panorama de Burgos, amb un grup espeleològic únic que tenia un extens territori amb un subsol mai trepitjat, se'm va presentar d'allò més atraient. No vaig pensar, aleshores (no hi havia motius), que les coves guanyades per descobriment no em pertanyien, per més que semblava que a ningú més els podia interessar, doncs ni la gent comú ni els instruïts, amb carreres i càrrecs, que haurien d'haver-ne mostrat alguna atenció, no ho feien. Paraules inexistents com "ecologia", tot just arribaven aleshores de l'estranger. I no vaig pensar tampoc, és clar, que l'evolució dels temps aniria per on ha anat, capgirant al cap d'amunt l'atenció dels administradors territorials vers un medi natural que, quan jo el vaig encetar, semblava no existir per a ells. 

Quan, desprès de quinze anys d'endinsar-me a Atapuerca i Ojo Guareña, la continuació de la nostra activitat s'havia d'adaptar a normatives que no contemplaven pas l'antiguitat en aquell quefer de sempre, em vaig sentir com expulsat del paradís.

Pot ser em va faltar, llavors, l'enteniment de ser tan sols un element d'un equip nombrós, cosa que hauria pogut assimilar i capir d'haver continuat treballant a Catalunya. Pot ser també, hauria d'haver entès que els coneixements adquirits, quan ho son per mètodes autodidàctics, s'han de fer servir per a demostrar que es posseeixen i no solament per gaudir-ne. Altres van saber fer-ho veure, i encara hi son.

Hores d'ara, també a Burgos ha de fer-se cua per a entrar a moltes de les coves que nosaltres vam descobrir, i cal tenir el permís de l'ens oficial que, ara sí, vetlla per elles. Sembla, sovint, que aquell món s'hagi acabat. Una descoberta es un fet irrepetible que no té res a veure amb la seva explotació, amb la "posada en valor", i per això l'espeleologia ara ja és, qui sap?, una altre cosa. Però potser és, només, una qüestió de perspectiva i de saber trobar el lloc des d'on mirar-s'ho.



divendres, 1 de juny de 2012

1964. L'entrevista amb Rafael Pla, del Centre Excursionista d'Alcoi

  L'any 1964, quan encara no portava deu mesos des de que hi havia ingressat, el Grup Edelweiss va delegar-me (jo mateix m'hi vaig oferir, aprofitant un viatge a Barcelona) per a parlar amb Rafael Pla, sobre els preparatius que els d'Alcoi feien, per dirigir-hi una 'Operació' a Ojo Guareña.
  Els dirigents del G.E.E., després de ser informats del que m'havia plantejat Pla i del que éll esperava del grup de Burgos, van fer el que vàren voler sense exposar-li raóns, ni tampoc a mi, i el missatger va quedar com un cotxero. Va ser la primera vegada que, després de fer-los-hi costat incondicionalment, van passar per sobre de mí i de la meva visió del plantejament, per atendre les seves conveniències.
  Acabàvem de començar a topar. Passant el temps hi hauria d'haver més ocasions, masses.
  L'expedició d'Alcoi a Ojo Guareña no va realitzar-se, perquè aquell mateix estiu del 1964, l'Edelweiss ja n'havia organitzat una altre, i en Pla no va avenir-se a integrar les dues organitzacions sota l'única direcció de l'Edelweiss.
  En lloc d'això, el campament d'Alcoi va establir-se, per indicació del grup de Burgos, a Orbaneja del Castillo, una població en els canons de l'Ebre, on s'obre un altre complexe càrstic que el G.E.E. tenia només començat d'explorar, i que oferia grans expectatives.

   Pel 1968, també vàren encetar campanya, els d'el grup d'Alcoi, a la cova del Piscárciano, a Hoz de Arreba. La cova havia estat visitada un parell de voltes per l'Edelweiss, i abans, per un grup de Bilbao. ("En 1.968 el Centro Excursionista de Alcoy, se interesa por el complejo y explora la vecina Cueva de las Vacas, topografiando unos 470 metros." - a Memorias Subterráneas de Loreto Wallace)

Cartes de Rafael Pla Salvador al GEE i del Pere Plana amb ell.
1964 Diaris i Sortides/19640625-30 Barcelona.jpg

dimecres, 7 de març de 2012

1964/03/07. Avencs de les Pinasses, del Daví, de Can Pobla i del Club.

(Avui fa quaranta vuit anys)
 
Formidable excursió que, en un principi, havia estat projectada per dos dies i amb la intenció de davallar als avencs de les Pinasses, del Daví, de Can Pobla i del Club. Degut a la inesperada nevada s'ha sospés després de davallar l'avenc de les Pinasses. Enric Àvila, M.G. Folch, jo i el "Mariano" (gosset).

El dia 8 tornem a sortir tots tres (sense el Mariano) a fer algunes fotografies de la nevada.

Descripció de l'avenc de les Pinasses:
A La Mola: http://lamola.com
A EspeleoBloc - Faura i Sans: http://espeleobloc.blogspot.com
Llopis Lladó, Nadal. 1935. Avenc de la Pinassa (La Barata). SOTA TERRA, pàgs. 49-55. Club Muntanyenc Barcelonès. [En aquest bloc].

Descripció de l'avenc del Daví:
Llopis Lladó, Nadal. 1935. Avenc del Davi (Sant Llorenç de Munt). SOTA TERRA, pàgs. 57-64 i làmina V. Club Muntanyenc Barcelonès. [En aquest bloc].




dissabte, 25 de febrer de 2012

1964/02/25 i 28. Contactes amb el C.M.B.

(Avui fa quaranta vuit anys)

El 25 torno a anar a Barcelona i acabo de veure l'Exposició. Després me'n vaig al C.M.B. on parlo amb l'Àngel Albero.

El 28 torno al C.M.B. per comprar alguns llibres d'espeleologia en català (d'abans de la guerra!).

Membret del C.M.B. coetani a la meva visita (1964).

dimecres, 22 de febrer de 2012

1964/02/22-23. Cova del Toll (Moià). "I Exposició Internacional d'Espeleologia", S.I.R.E. de la U.E.C.

(Avui fa quaranta vuit anys)
El dissabte me'n vaig a Sabadell i m'assabento de que es pensava anar a la cova del Toll, de Moià. Dubto d'anar-hi, però decideixo anar l'endemà a Barcelona, per tal de veure la "I Exposició Internacional d'Espeleologia", que organitza la S.I.R.E. de la U.E.C.
Enllaç al bloc de F. Millet "Bibliografia / Espeleologia"
La notícia de la celebració de la I Exposició Internacional d'Espeleologia, aparegué després a la revista "Cordada", editada per Josep Maria Armengou, a la pàgina 40 del número 100, de març de 1964.

dijous, 2 de febrer de 2012

1964/02/02. Els Caus del Guitart.

(Avui fa quaranta vuit anys)
 
Molt bona excursió des de la Barata a Terrassa, per la serra de l'Obac, buscant l'avenc de Serra Llarga i el de Serra del Gall. Al fallar el guia al qui havíem de trobar, no ens ha estat possible localitzar-los. Descans als Caus del Guitart.



divendres, 27 de gener de 2012

GEO y BIO KARST Nº 30. Octubre 1971.

Arcaute-Barceló

Desaparición de dos espeleólogos:

  • Félix Ruiz de Arcaute
  • Francesc d'A. Barceló i Moga

Autors:
Òscar Andrés Bellet i
Josep Mª Armengou

Publicat a:
GEO y BIO KARST
Nº 30.
Octubre 1971.
Pàg.: 787.
Barcelona.






Publicat: Pere Plana Panyart, 30 d'octubre de 2012.

dijous, 26 de gener de 2012

1964/01/26. Cova dels Talps.

(Avui fa quaranta vuit anys)

L'apropament, des de Terrassa.

Junt amb l'Òscar Andrés Bellet i en Barceló, del C.M.B. i quatre més del C.E.S. vaig a la cova dels Talps, on col·laborem amb els primers per fer-hi la topografia d'aquesta cavitat, que fa poc s'ha descobert, i de la que no hi havia cap plànol fet. [El plànol aixecat per l'Òscar, no l'he vist mai publicat, segurament perquè ja estava fet d'abans, pel grup descobridor de la cova, de l'existència del qual no en teníem coneixement, aleshores]

Molt bona jornada.

A la Serra de l'Obac. Cova dels Talps.

L'esmorzar, a una balma propera a la cova dels Talps.
Segon per l'esquerra: Enric Àvila
Tercer: Francesc Barcelò
Cinquè: Albert Roig, del C.Excursionista de Sabadell.
Sisé: Òscar Andrés Bellet.

Fotografia de Pere Plana Panyart